|
PORT NIMFEU Maria Chessa Lai Original Algherese ©2002 Port Nimfeu, solstici de estiu, abraç del sol amb la lluna en el tramont que dura i s'atura a la claror entre les ombres que s'afferren a l'espai de la llum. De les grutes al ventre del mont passa exquisit un hàlit de ambròsia al port de les Nimfes a sojornar dins del dia dins de la nit en l'encís misteriòs del mite. De ones verdes color del berill els cabells com florida de abril fluctuant de un indret remotissim les Nimfes alcen discret llur somriure. Com al dia llunyà del primer el mar innocent sense frontera les roques greves de l'alta costera llueixen quan l'espuma blanca posa vels a les platjes de l'arc. La divina memòria en la parpella tarda i amaga les coses que l'història corrint se perd i l'aventura torna a preguntar de les obres del divì i de l'humà a la font de l'ahir, al projecte del demà. Se desfanen les coses al passatge de l'hora mès l'antiga fantasia de la memòria torna amb la força del mite i se fa història. Tot perviu en el goig potente de la vida que és dominadora en el prodigi de un ordre personal on el vent que tira no destrueix la faula. |
PORTO NINFEO trans. M.Chessa Lai Italian ©2002 Porto Ninfeo, solstizio d'estate, abbraccio del sole con la luna nel tramonto che s'attarda e dura al chiarore dentro le ombre che allo spazio della luce s'afferrano. Dalle grotte nel ventre del monte passa squisito un alito d'ambrosia al porto delle Ninfe, a soggiornare dentro la notte alla luce del dì nell'incanto misterioso del mito. Dall'onde verdi, color del berillo, fluttuando da remotissimo sito con capelli in fiorita d'aprile le Ninfe levan discreto il loro sorridere. Come al giorno lontano del prima il mare innocente senza frontiera le rocce grevi dell'alta costiera risplendono quando la bianca spuma alle spiagge dell'arco tende veli. La memoria divina nelle palpebre tiene le cose che la storia correndo si perde e l'avventura torna a domandare delle opere del divino e dell'umano alla fonte dell'ieri al progetto del domani. Si disfan le cose al passare dell'ora ma l'antica fantasia della memoria torna con la forza del mito e si fa storia. Tutto pervive nel gaudio potente della vita che è Signora nel prodigio di un ordine personale dove il vento che tira non distrugge le favole. |
BAY OF NYMPHS trans. G.Brelstaff & F.Chessa English ©2012 Port Nimfeu - summer solstice - sun and moon embrace amidst twilight that lingers and slows in the glow between the shadows - clasped tight each patch of light. From caves in the depth of the hill, exquisite, a breath of ambrosia exhales out into the Bay of Nymphs - to stay within the day within the night amid the mysterious bliss of myth. From green waves the shade of beryl, their hair tressed as if from April's flowers, fluttering from a long gone place, the Nymphs discretely raise a smiling face. As on that foremost day, the boundless sea innocent, the harsh rocks raised in height, to glow when froth lays white veils over the beach that arches like a bow. Divine memory inside the eyelid detains and hides the things that history hastens to cast aside and again venture asks for works both human and divine of yesterday's spring, in tomorrow's design. With the passage of time everything decays yet memory's ancient fantasia returns with the force of myth and history it so creates: outliving all, in the potent joy of overriding life, in a marvel of self-balancing where the gale may puff, may pull, but not destroy the fable. |